Cant
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbQd1Q6nXtrBA4HWP762tVBX4whxP-RP5e5-2O1uCTGXf98tBDAUFqGqOav2f8m57Y6q5Dg-t53HO93Ms77nIDq8h7PjxRa57lV5i6A8lpcsPo-JuxLV_cdxrqPnaT0YSWcbgmrG_Wu-_V/s1600/ejercicio1.jpg)
Cantar és una manifestació de l’ànima. Per a qui li agrada cantar és una necessitat. Cantar fa canviar les coses que sentim per dins: és un bàlsam. Per sentir el goig de cantar no cal tenir “bona” veu o ser un erudit, només cal tenir-ne ganes i no sentir-se ridícul. Tots tenim una veu, tots podem cantar; l’únic que cal tenir en compte són les pròpies possibilitats vocals. Molts joves (o no tan joves) senten la necessitat d’expressar les seves emocions a través del cant i, certament, aquesta és una meravellosa via d’expressió. Però la veu sovint no està preparada per suportar la nostra demanda; és llavors quan cal consultar un tècnic vocal. Encertar amb el mètode que més ens convé és una qüestió de sort, ja que cada tècnic o professor de cant defensa el seu i ja se sap: “tants caps, tants barrets”. La veu no és un fet aïllat sinó un compendi d’allò que som i allò que sentim. Podríem dir que, malgrat tenir una única laringe fisiològica, aquesta funciona com si fossin