La claror de les ombres

Portada del llibre de Tankes, Haikus i Epitafis de Carme Tulon







Tankes, Haikus i Epitafis   (2010)
Editorial El Cep i la Nansa
Barcelona 2010
ISBN: 978-84-92745-24-1


Proleg:

Unes reflexions per si cal.

Escric perquè em complau escriure, perquè em permet entrar en uns espais on les emocions troben el seu eco. Connectar amb el meu petit món de sensibilitats em permet allunyar-me de realitats properes que no em són grates -més o menys com a tothom- i cercar, en un altre cor que batega, aquell instant que ens fa pròxims, que comunica el lector amb l’autor, moment en què dues ànimes juntes formen un univers.

Són els perfils
més clars a les carenes:
fa el ple la lluna.

Aquest univers en què fa el ple la lluna, és la recompensa a l’esforç esmerçat: l’autor sense el lector esdevé una illa deserta, una ombra sense claror.

La Claror de les Ombres és un poemari en què l’amor omple tots i cadascun dels racons, fins i tot quan és un desamor.

Sense l’amor,
de la llum serem nàufrags,
infants perduts.

El lector és un amic a l’altra banda del poema; un amic anònim que sorprèn quan et parla d’un vers que tal vegada has oblidat.

La solitud.
Un horitzó ple d’ombres.
Una abraçada
anònima, i sóc
una cuca de llum.

La solitud és l’element imprescindible per endinsar-se en els neguits que provoca el poema que exigeix presència; aquesta, però, és una solitud volguda, desitjada, una solitud compartida quan el poema, finalment, passa de la pròpia sensibilitat a la sensibilitat del lector, tant de bo pogués conjurar els deus que fessin possible la trobada!

LA CLAROR DE LES OMBRES, Tankes, Haikus i Epitafis, és una nova aventura que emprenc amb la voluntat de cercar què hi ha darrera les persianes, de pouar en mi allò que m’és desconegut encara.
Les Tankes i els Haikus els he estructurats seguint la mètrica proposada per Carles Riba. Aquesta fórmula s’adiu més en la meva inclinació per allò que resulta breu, més en mots que en imatges.
Els Epitafis no han estat sotmesos a cap rigor; no els he endreçats, tal com van sorgir es presenten. La mort, inherent a la vida, no preten tampoc aquí cap transcendència.
Si em llegeixes, gràcies per la companyia.

Carme Tulon

Tast del llibre


TANKES


Cremen encara
els troncs d’aquell silenci.
El fum s’envola:
serpentina de somnis
enllà de la teulada.

*****************

Diré el teu nom
i s’obriran les roses,
com un miracle,
que de sobte bastís
la nua veu que el canta.

*****************

La teva imatge,
de la memòria al cor.
Subtil viatge
per un pont llevadís
que l’esperança gronxa.

****************

Quan no ets amb mi,
és dolça la ferida
que em fas al cor.
Torna’m però la veu
per cantar mentre espero.

*****************

No em giraré
quan la mort se m’endugui.
No vull res més
que allò que ja he tingut
en més o menys mesura.


HAIKUS


Ara que és tard
et surten les paraules
que mai no has dit.

*****************

L’eco portava
ressonàncies de vidre
que el mur trencava.

**************

Em regateges
l’amor com un firaire
sense balances.

**************

Que cap rialla
no desvetlli l’amor
que vol silenci.

**************

Les hores mortes,
com les ales trencades,
no aixequen vol.


EPITAFIS


Jo també vaig creure que tot era important.

**************

Vaig naufragar entre esculls.
Ara navego entre lliris.

**************

La vida: molts dubtes
i aquesta única certesa.

**************

Em vaig endur un euro; encara el tinc.

**************

Aquí és ple d’aturats sense subsidi.